📘Llei contra el Malbaratament Alimentari: Resum pràctic
- Ines Garcia Ariza
- Jul 30
- 3 min de lectura
Actualitzat: Jul 31
S’ha fet un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari amb l’aprovació de la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, una normativa pionera que entrarà en vigor el març de 2026.
El seu objectiu és clar: transformar la nostra relació amb el menjar, protegir el planeta i reforçar la justícia social.
Us deixem un resum amb la informació més rellevant, les accions que cal dur a terme a cada tipus d'establiment i el punt de partida per posar fil a l'agulla.

🥦 Per què és necessària aquesta llei?
El malbaratament alimentari és un problema global amb conseqüències dramàtiques:
S’estima que es perd entre el 25% i el 30% dels aliments produïts al món, amb un cost econòmic de més de 728.000 milions d’euros l’any.
El malbaratament alimentari és el responsable de fins a un 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Té un impacte negatiu en la seguretat alimentària, els recursos naturals i la lluita contra la fam.
📍 A qui afecta i què estableix?
Aquesta llei afecta a totes les empreses de la cadena alimentària que no siguin microempreses i es basa en una jerarquia de prioritats, el compliment de les quals és obligatori. La seva alteració ha d’estar tècnicament justificada:
Prevenir: evitar que es generi malbaratament amb una millor planificació, previsió i adaptació dels processos.
Donar: lliurar els aliments aptes a entitats socials, amb seguretat i traçabilitat.
Reutilitzar: aprofitar els productes descartats per a altres elaboracions a cuina i la resta destinar-ho per a alimentació animal.
Reciclar: transformar els residus en compost, biogàs o per a altres usos industrials.
Eliminar: Com a últim recurs, només si no hi ha cap alternativa viable.
Inclou obligacions per a tots els actors de la cadena alimentària:
Disposar d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari.
Aplicar la jerarquia de prioritats obligatòria.
Quantificar i registrar anualment el malbaratament generat.
Facilitar que els clients s’emportin el menjar no consumit als restaurants, sense cost addicional.
Fomentar bones pràctiques: ús d’envasos sostenibles, formació del personal, optimització dels menús.
Promoció de la donació segura i amb una correcta traçabilitat.
🔍 Accions específiques segons el tipus d’empresa de restauració:
🏥 Restauració col·lectiva (hospitals, residències, escoles, cuines centrals):
Creació i implantació obligatòria d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari abans de març de 2026.
Registre obligatori de la quantificació i anàlisi de residus.
Formació del personal adaptada a cada categoria.
Coordinació amb subcontractats i integració del pla a tota l’estructura del centre.
Aplicació de protocols al servei, cuina i recepció.
🍽️ Restauració comercial (restaurants, bufets, càterings, hotels):
Implementació de plans progressius de reducció, en marxa abans de març de 2026.
Obligació d’oferir envasos reutilitzables o reciclables per emportar el menjar sobrant (excepte bufets).
Mesura del malbaratament per zones (magatzem, cuina, servei).
Optimització de la carta, racions i compres segons la demanda.
Participació activa en campanyes de sensibilització per al client.
🍅 Cuines centrals i obradors:
Creació i aplicació d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari abans de març de 2026.
Quantificació del malbaratament en cada fase del procés (recepció, emmagatzematge, producció, servei).
Ús de registres específics pel pesatge i cubells.
Optimització de l’oferta gastronòmica per reduir sobrants.
Prioritzar els productes de temporada, a granel o amb data propera de caducitat.
Formació de l’equip per adaptar els processos amb aquest objectiu.
💡 Conclusions:
Des d’AGAR considerem que aquesta llei suposa una oportunitat clau per professionalitzar encara més el sector, millorar la sostenibilitat i ser referents en bones pràctiques alimentàries.
Amb la nostra experiència durant aquest darrer any implementant sistemes de control del malbaratament a menjadors escolars, hem observat varis resultats:
Planificació de menús més ajustada.
Reducció significativa del menjar sobrant.
Sensibilització de l’alumnat i de l’equip.
Millor gestió de compres i eficiència operativa.
✅ Què podeu començar a fer?
Implementar controls de pes i anàlisi de causes a cuina i servei.
Formar el vostre personal.
Redissenyar menús i processos pensant en l’aprofitament.
Comunicar el vostre compromís a clients i comensals.
Necessiteu ajuda?
Des d’AGAR us podem acompanyar en cada pas: des del diagnòstic i la planificació, la digitalització i monitoratge de dades, fins a la formació i el seguiment.
Reduir el malbaratament no és només una obligació legal, és una aposta intel·ligent pel futur que també millora la rendibilitat del negoci!

Comentaris