top of page

📘Llei contra el Malbaratament Alimentari: Resum pràctic

Actualitzat: Jul 31

S’ha fet un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari amb l’aprovació de la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, una normativa pionera que entrarà en vigor el març de 2026.

El seu objectiu és clar: transformar la nostra relació amb el menjar, protegir el planeta i reforçar la justícia social.

Us deixem un resum amb la informació més rellevant, les accions que cal dur a terme a cada tipus d'establiment i el punt de partida per posar fil a l'agulla.


ree

🥦 Per què és necessària aquesta llei?

El malbaratament alimentari és un problema global amb conseqüències dramàtiques:

  • S’estima que es perd entre el 25% i el 30% dels aliments produïts al món, amb un cost econòmic de més de 728.000 milions d’euros l’any.

  • El malbaratament alimentari és el responsable de fins a un 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

  • Té un impacte negatiu en la seguretat alimentària, els recursos naturals i la lluita contra la fam.


📍 A qui afecta i què estableix?

Aquesta llei afecta a totes les empreses de la cadena alimentària que no siguin microempreses i es basa en una jerarquia de prioritats, el compliment de les quals és obligatori. La seva alteració ha d’estar tècnicament justificada:


  1. Prevenir: evitar que es generi malbaratament amb una millor planificació, previsió i adaptació dels processos.

  2. Donar: lliurar els aliments aptes a entitats socials, amb seguretat i traçabilitat.

  3. Reutilitzar: aprofitar els productes descartats per a altres elaboracions a cuina i la resta destinar-ho per a alimentació animal.

  4. Reciclar: transformar els residus en compost, biogàs o per a altres usos industrials.

  5. Eliminar: Com a últim recurs, només si no hi ha cap alternativa viable.


Inclou obligacions per a tots els actors de la cadena alimentària:


  • Disposar d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari.

  • Aplicar la jerarquia de prioritats obligatòria.

  • Quantificar i registrar anualment el malbaratament generat.

  • Facilitar que els clients s’emportin el menjar no consumit als restaurants, sense cost addicional.

  • Fomentar bones pràctiques: ús d’envasos sostenibles, formació del personal, optimització dels menús.

  • Promoció de la donació segura i amb una correcta traçabilitat.


🔍 Accions específiques segons el tipus d’empresa de restauració:

🏥 Restauració col·lectiva (hospitals, residències, escoles, cuines centrals):

  • Creació i implantació obligatòria d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari abans de març de 2026.

  • Registre obligatori de la quantificació i anàlisi de residus.

  • Formació del personal adaptada a cada categoria.

  • Coordinació amb subcontractats i integració del pla a tota l’estructura del centre.

  • Aplicació de protocols al servei, cuina i recepció.


🍽️ Restauració comercial (restaurants, bufets, càterings, hotels):

  • Implementació de plans progressius de reducció, en marxa abans de març de 2026.

  • Obligació d’oferir envasos reutilitzables o reciclables per emportar el menjar sobrant (excepte bufets).

  • Mesura del malbaratament per zones (magatzem, cuina, servei).

  • Optimització de la carta, racions i compres segons la demanda.

  • Participació activa en campanyes de sensibilització per al client.


🍅 Cuines centrals i obradors:

  • Creació i aplicació d’un Pla de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari abans de març de 2026.

  • Quantificació del malbaratament en cada fase del procés (recepció, emmagatzematge, producció, servei).

  • Ús de registres específics pel pesatge i cubells.

  • Optimització de l’oferta gastronòmica per reduir sobrants.

  • Prioritzar els productes de temporada, a granel o amb data propera de caducitat.

  • Formació de l’equip per adaptar els processos amb aquest objectiu.


💡 Conclusions:

Des d’AGAR considerem que aquesta llei suposa una oportunitat clau per professionalitzar encara més el sector, millorar la sostenibilitat i ser referents en bones pràctiques alimentàries.


Amb la nostra experiència durant aquest darrer any implementant sistemes de control del malbaratament a menjadors escolars, hem observat varis resultats:

  • Planificació de menús més ajustada.

  • Reducció significativa del menjar sobrant.

  • Sensibilització de l’alumnat i de l’equip.

  • Millor gestió de compres i eficiència operativa.

 

✅ Què podeu començar a fer?

  • Implementar controls de pes i anàlisi de causes a cuina i servei.

  • Formar el vostre personal.

  • Redissenyar menús i processos pensant en l’aprofitament.

  • Comunicar el vostre compromís a clients i comensals.


Necessiteu ajuda?

Des d’AGAR us podem acompanyar en cada pas: des del diagnòstic i la planificació, la digitalització i monitoratge de dades, fins a la formació i el seguiment.

Reduir el malbaratament no és només una obligació legal, és una aposta intel·ligent pel futur que també millora la rendibilitat del negoci!


 

Comentaris


bottom of page