Parlem el mateix idioma en nutrició: estandarditzar la nomenclatura de les dietes sí que importa.
- Xavier Beltrán

- Nov 12
- 2 min de lectura

En el nostre dia a dia, visitant diferents centres, continuem trobant denominacions diverses per a una mateixa dieta. Una “dieta tova”, en alguns centres pot significar una dieta líquida i en d’altres, una dieta de protecció gàstrica.
I encara llegim “dieta túrmix” en molts llocs, sense especificar un nivell concret de consistència, tot i que aquesta classificació ja està descrita en el marc IDDSI.
De vegades són termes antics i d’altres confusos, que generen dubtes entre professionals, a les cuines o fins i tot en els mateixos pacients.
Aquesta manca d’homogeneïtat complica la coordinació i pot arribar a posar en risc la seguretat del pacient.
Conscients d’aquesta realitat, l’any 2021 el Grup de Treball de Nutrició Clínica del CODINUCAT va elaborar un document de consens que proposava una nomenclatura estandarditzada i coherent per a les dietes, que és també la nostra referència en les intervencions.
I encara que va néixer en l’àmbit hospitalari, creiem que és plenament aplicable a residències i altres centres assistencials.
Els seus objectius són clars:
Parlar tots el mateix idioma.
Millorar la seguretat i la qualitat de l’atenció nutricional.
Facilitar el treball entre professionals.
Reforçar el paper del dietista-nutricionista en la prescripció dietètica.
El document s’organitza en quatre grups, més un altre de característiques aplicables a qualsevol dieta, segons la textura o les possibles restriccions alimentàries:
1.Dieta bàsica:
Alimentació equilibrada, variada i saludable, sense restriccions nutricionals. És la dieta de referència per a pacients sense necessitats dietètiques específiques.
2.Dieta terapèutica:
Adaptada a patologies concretes i dividida en subgrups segons el tipus de modificació nutricional:
Control de l’aport calòric: hipocalòrica, hipercalòrica, progressió energètica.
Control d’hidrats de carboni: per al maneig de la diabetis i les disglucèmies.
Control de greixos: inclou dietes amb contingut baix total o en greixos saturats.
Control de proteïnes: com les associades a malalties renals.
Control de residu: en diferents fases (estricta, moderada, baixa o alta en fibra).
3.Dieta progressiva:
Per reiniciar l’alimentació després d’una cirurgia o d’un dejuni prolongat. Inclou les fases: líquida, semilíquida, semisòlida i fàcil digestió.
4.Dieta absoluta:
Consisteix en la restricció total d’aliments, tant líquids com sòlids, durant un període determinat, diferenciada del dejuni previ a una prova diagnòstica.
Característiques de les dietes:
Aquest grup recull modificacions que no constitueixen una dieta per si soles, però que es poden aplicar a qualsevol tipus:
Textura: fàcil masticació, fàcil deglució, triturada, picada…
Composició: sense sal afegida, sense gluten, sense porc, amb baix contingut de lactosa, ovolactovegetariana, baixa càrrega microbiana, etc.
A més, el document inclou una taula d’equivalències entre la nova nomenclatura i els termes antics que es recomana deixar d’utilitzar.
Per a nosaltres, aquesta proposta representa un gran pas endavant en la pràctica clínica i assistencial. El seu bon ús pot reduir les diferències entre centres sanitaris, millorar la seguretat del pacient i facilitar el treball dels equips.
Sobretot, ens recorda que la claredat en la comunicació també és una eina de professionalitat.
Aquí us deixem l’enllaç al document:
Consenso sobre la Nomenclatura de las Dietas Hospitalarias – castellà
Consens sobre la Nomenclatura de les Dietes Hospitalàries – català




Comentaris